Caminito del Rey

Etiquetes

,

Aquest camí tan aeri el trobem a en el congost de Los Gaitanes, situat a Màlaga. El vídeo penjat a YouTube sota el nom de “The world most dangerous trail”, ha creat tanta expectació que ja ha rebut més de vuit milions de visites d’internautes.
La passarel·la fou construïda per que el rei Alfons XII, pogués anar a inaugurar la presa del Comte de Gualdahorce i d’aquí li ve el nom.
El pressupost per tal de poder arreglar tota la infraestructura esta en uns 18 milions d’euros, però tal i com esta tot de moment la cosa esta més que aturada. De moment i com que hi ha força gent que li pot atraure tan el lloc com el perill, algú ha posat un cable per que es pugui fer amb una mica de seguretat.

Muntanyes i Cerveses

Etiquetes

, , , , , , , ,

Segurament coneixerem força noms de muntanyes i també diferents marques de cervesa. Potser el que no arribem a saber es que existeix un cert paral·lelisme entre aquests dos móns.

A l’Àfrica i concretament a Tanzània, podem trobar la “Kilimanjaro Beer“, una cervesa amb el seu típic color daurat, que juntament amb la seva suau olor i unes petites notes de fruita, ens ofereix una sabor lleuger i fresc.
Amèrica del Sud es veuria representada per la “Andes“, una cervesa argentina que d’aquesta manera exalta la magnificència d’aquesta serralada. Aquesta té un color marró fosc, que conté alguns matisos de brandy, així com melmelada de gerds, juntament amb un clar aroma a sègol.
Al nostre continent, Europa, seria on en podem trobar més. En primer lloc destacar, només per la seva rellevància en el món de les muntanyes, la francesa “Mont-Blanc“, una cervesa amb un aroma a llevat, dolç i afruitat. Té un sabor amb notes picants, llúpol dolç, herbes, pomes, taronges, llevat i coriandre. Un mica més avall, geogràficament parlant, ens podem refrescar amb la italiana “Birra Dolomiti“, on gràcies al seu temps de fermentació i maduració fan que millorin les seves matèries primeres i el seu cos sencer lleugerament afruitat la fa ser apreciada al paladar. A Polònia, ens podem prendre una “Tatra“, la qual rendeix homenatge en aquest conjunt de muntanyes que no tenen res que envejar als Alps. El seu sabor pot sorprendre a molta gent, ja que juntament amb el seu color daurat fosc, ens aboca un record a cafè degut al seu malt torrat. També hi ha una notable presència hop a base d’herbes i una mica de mel. Per acabar la ronda europea, la no menys important cervesa escocesa “Ben Nevis“, que dedicant aquest producte al pic més emblemàtic del país, ens porta un gran plaer cerveser. Fabricada al cor d’Escòcia, aquesta tradicional ale, produeix una cervesa amb un cos molt ric i un clar gust a malt.
Per últim des d’Àsia la més gran de totes, i no per la qualitat de la seva cervesa sinó per la muntanya a la qual representa, la nepalesa “Everest“. És un premium lager molt refrescant i que el 2003 es va fer una edició especial per tal de poder commemorar el 50é aniversari de la primera ascensió per part de Sir Edmund Hillary i Mr. Tenzing Norgay el 29 de maig de 1953. Tot i així en la seva etiqueta no hi apareix cap dels dos alpinistes, sinó la de l’escalador local Mr. Nima Gombu Sherpa, el qual a pujat fins a dotze vegades al cim del món. Ell prové d’una distingida família alpinística, on tots els seus germans, set en total, ha assolit el repte.

Aquesta es una petita representació d’una part de cerveses vinculades amb les muntanyes. Us convido a seguir buscant referències d’aquests tipus i com no, a provar-les.

Còmic sobre el Mont-Blanc

Etiquetes

, , , , ,

Mont-Blanc
Le Royaume de la Déesse Blanche
Guió: Vivianne Perret
Dibuix: Laurent Bidot
Editorial: Glènat
Idioma: Francès

L’ascensió del Mont Blanc és avui en dia un desafiament sense massa dificultat per a un escalador, però al segle XVIII va ser una història diferent. Horace Benedict de Saussure, era un jove aristòcrata de Ginebra que va desafiar a la llegenda: va oferir una “retribució raonable” a qui li pogués mostrar al camí. Anys més tard, concretament el 8 d’agost del 1786, Michel Gabriel Paccard i Jacques Balmat, van aconseguir-ho, van ser els primers en posar el peus al capdamunt d’aquella muntanya. El camí era obert. Aquest es un reconeixement a la gent que van aconseguir aquella gesta i a tots els aventurers que han anat fent història pels llocs on no hi havia passat mai ningú.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.